Aquell moment en que saps que guanyarás.

Fa quatre dies que en Pep Guardiola va rebre la medalla d’honor del Parlament de Catalunya en la categoria d’Or, la categoria més alta que atorga aquest organisme, segurament el més important del país.

He volgut deixar passar quatre dies perquè el discurs que va pronunciar és, un cop més, impressionant. I és d’aquelles coses que has de deixar passar una nit, o dues, per tornar-ho a veure, i si cal, deixar passar una altra nit, per prendre consciencia real del que aquell discurs vol dir. I per mi només vol dir una cosa: que en Guardiola és una persona extraordinària. Està per sobre de lo ordinari.  Té una forma de veure la vida, la feina, la família i la societat especial.

Guardiola durant el seu discurs. Foto: globedia.com

La Mònica Terribas ho explicava en el seu discurs d’introducció: en Pep no ho ha tingut fàcil. Al 2001 va ser acusat de dopatge per nandrolona quan jugava al Brescia a la lliga italiana. Però ell, segur de si mateix va recórrer la sentencia que el condemnava a set mesos de presó i una multa i 8 anys després el Tribunal li va donar la raó i el va absoldre.  En Pep fa les coses bé. Com s’han de fer. Si el futbol no fos el que és avui en dia (un esport de màxima audiència, un entreteniment compartit per mig món i que arriba al món sencer, un negoci) en Pep seria futbolista igualment. Perquè és el que el motiva, és el que l’apassiona i no sap viure sense això.
Del discurs sencer em quedo amb la part central. Quan explica com existeix un minut…minut i mig…durant les dues o tres hores que es passa analitzant el rival del proper partit, en que sap, dins seu, que guanyaran. És el moment en que saps que la feina esta ben feta. Que tens l’examen preparat, que et poden preguntar qualsevol cosa del temari que saps encarar barraca. I si no és per la banda dreta amb l’Alves, serà pel centre amb l’Iniesta. És aquella frase d’entre dues pàgines escrites d’examen on la claves. És aquella reunió de negocis que hi vas sabent que hi sortiràs amb un bon acord, perquè no et poden tombar. Aquell moment on dius, és que som la millor opció. Es aquell partit de tennis que afrontes amb poques armes, un bon revés, però amb molts recursos: unes bones cames, molta concentració… I és dins d’aquell punt dins del partit. Aquell punt que dura 20 segons insignificants dins d’un partit de 4 hores, que marques la diferencia. És aquell guió de televisió que escrius i reescrius i reescrius, i borres i tornes a escriure, fins que t’adones que amb una frase, amb una escena, ja tens el que buscaves, tota la pel·lícula es basarà en aquella escena.  És quan faràs riure o faràs plorar. I ho saps. I tota la resta, tot el que envolta són paraules en un examen, són punts que sumen, són números que ballen, són escenes que envolten, són aquells passes entre jugadors que acaben amb el gol.
Això és el que hem de buscar. Aquell moment màgic, aquell clímax dins nostre que ens fa gaudir. Que s’amaga en qualsevol racó del nostre dia a dia, però que ens produeix una alegria immensa en el nostre interior. Un somriure, un somriure solitari, en aquell soterrani, on no hi ha llum exterior.

Good Things happen to Good People.

Fa dies que penso que a la gent bona li passen coses bones i m’agrada creure que hi ha una karma en l’univers que regula aquestes conductes, és una bona filosofia.

Obro la nova temporada de llums amb un cas que em va fascinar el primer dia que ho vaig escoltar per la radio i que m’encanta com ha anat evolucionant en menys d’un mes. Imagineu-vos una petita ciutat d’Estats Units, al Nord de l’estat d’Alabama. Un dia qualsevol d’estiu un equip de notícies del canal de la ciutat es enviat a cobrir la notícia de que un home havia entrat a casa d’una família i s’havia estirat al llit al costat d’una de les filles tot intentant violar-la, segons la versió de la família. Aquesta, hauria cridat de l’espant i el seu germà hauria entrat a l’habitació i hauria fet fora l’intrús. Aquí teniu el vídeo de la notícia:

Coses que passen:

Pobret que et tinc abandonat… i tantes coses que sempre penso en apuntar al bloc i mai finalment ho faig. M’haig de comprar un iPhone (una Blackberry no, perquè crec que és d’home de negocis, amb traje i de NY….o un estudiant d’ESADE) Sé que és una excusa barata per comprar-lo però crec que li donaria una gran rendibilitat.

NOTICÍES DE LA SETMANA.

Odio la comparació de les faltes de Cristiano Ronaldo – Messi.

Potser si que el Messi en aquesta jugada es va passar, però són molt diferents no em posaré a analitzar perqué no fa falta. Només diré que coneixem bé com son els dos jugadors. El que si que no sabia era que es podien presentar proves d’altres accions per defensar la teva…. Semblem americans aportant proves d’altres “judicis”.
Com sempre són cortines de fum de periodistes (i alguns no tant periodistes) que intenten distreure del que passa.

Continuo amb futbol però en l’aspecte directiu:

Què és la humanitat?

Crec que avui he redescobert que és la humanitat, o almenys el que m’agradaria que fos. I és simplement en un parell de videos:

Encara que crec que uns altres (

)predominen sobre aquestos i el pitjor es que molt tenen molt de poder:

Però és el que hi ha….jo tinc esperança per això:

Per cert algu sap com es fa quan tota una poblacio femenina té parella i un individuu masculí no? Es que …tinc un amic….que està una mica cansat del tema amant…s’accepten sugerencies.

Manifiesto en defensa de los derechos fundamentales en Internet

Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que…

1. Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.
2. La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.
3. La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.
4. La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.
5. Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.
6. Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.
7. Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.
8. Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.
9. Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.
10. En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

QUE GRAN ÉS MÈXIC!

I en els dos sentits…és gegant d’extensió i m’està encantant com a ciutat.

És MOLT més moderna del que m’imaginava, MOLT més rica del que havia vist, MOLT més gran (inclús massa), MOLT ordenada, la gent MOLT amable…..i quin tipus de ciutat m’imaginava estareu pensant no?

Atardecer Mejicano

Ja hem arribat a Mejic, i quina arriabada….déu meu.
Ens hem fotut en mig d’una manifestació, ens hem equivocat d’hotel: mitja hora dient que teniem feta una reserva i ells que no i al final es veu que hi han dos hotels de la mateixa cadena a la ciutat i haviem anat a parar a l’altre. ma mare ha fet el seu recital propi de liades: